dimecres, 18 d’abril de 2007

Per què Gaziel?

Ni les últimes divagacions de la Conferència de la Pau, [...] ni el molt soroll i poques nous de la imminent contesa electoral espanyola, són bastant per a distreure la nostra atenció de l'alegre i immens aleteig d'aus novíssimes que comença a ressonar a tots els aire de la Terra i sobre tots els seus mars. Cita diferents situacions d'àmbit mundial per situar el tema de l'article.

Quants som actualment, a Espanya, els qui estem escoltant-lo? Fent referència a l'aviació, al seu so, ja deixa veure el poc interès existent a Espanya.

Aviat serà realitat una de les més belles i meravelloses quimeres que hagin existit mai. [...] Però volar: aquesta sí que és una veritable conquesta, un plaer exquisit i semidiví. Exalta el tema principal de l'article.

És inimaginable que Plató hagués sentit un gran interès en poder traslladar-se en un vagó-llit [...] En canvi ens atreviríem a suposar que hagués donat la meitat dels seus diàlegs per la lleugera delícia de gronxar-se, un suau i clar matí, sobre el cim de l'Himeto. Referència als clàssics, fent una relació amb l'aviació, malgrat la barrera temporal que els separa.

La nostra passivitat és absoluta. Gaziel dóna la seva opinió de forma clara i convincent.

Quan un estranger ve [...] a volar sobre la nostra terra, les multituds acudeixen ansioses i alegres a presenciar les seves proeses. Però això mateix passa a qualsevol altre lloc, a l'última de les colònies i fins i tot a terra de negres. Compara l'actitud de la societat espanyola amb la de les societats del tercer món.

L'elogi de l'oficial anglès, tot i ser sincer per als individus, amagava una ironia vergonyosa per al col·lectiu. Una frase sincera on sembla que Gaziel pensi el mateix que l'oficial anglès.

El públic posa un feix de bitllets del banc entre les banyes del toro. Amb aquesta frase explica perquè hi ha tants i tan bons toreros i cap aviador a Espanya. Caricaturitza la societat.

Oh poder miraculós i suprem d'una voluntat nacional! Els bitllets del banc no són res més que el signe infal·lible de que aquesta voluntat existeix. Fa una exclamació irònica on segueix retratant la societat espanyola.

El primer esperó dels nostres conqueridors d'Índies eren els filons aurífers del Nou Món. Demostreu que ara aquests filons estan a l'aire. Amb aquesta frase conclueix l'article i lliga el text amb el títol, a la vegada que toca l'orgull de la societat.