dilluns, 14 de maig del 2007

Producte fet a la Xina, venut a Catalunya

Subtítol 1: Dos joves catalans creen la primera empresa de marxandatge de producció 100% xinesa
Subtítol 2: Guillem Carol també és periodista

Un noi de divuit anys i escaig, estudiant de Ciències Polítiques, entrenador d'hoquei, periodista i empresari precoç, així és en Guillem Carol i Vallès. No té cap carrera, l’edat no ho permet, però ja treballa de periodista, ha fet entrevistes a peixos grans dins l’aquari de la política catalana, com Ernest Benach o Jordi Vilajoana, així com a periodistes i escriptors reconeguts com Francesc Escribano o Salvador Sostres. Aquestes entrevistes les ha dut a terme amb una gran força de voluntat i un gran carisma, que sempre l’acompanya. Amb aquests dos trets personals, sumats a una gran empenta pròpia de la seva edat i a una actitud emprenedora, en Carol s’ha vist immers de ple enmig d’una gran aventura. Però no hi viatja sol, sinó que ho fa acompanyat principalment pel seu soci, Guillem Laporta, i d’una important xarxa de coneguts sobre qui recolzar-se si qualsevol cosa s’esguerra.
L’esmentada aventura és la creació d’una innovadora empresa de marxandatge que es dedica, com la competència, a la compra, disseny i etiquetatge (o marcatge) de diferents productes d’oficina per a vendre’ls després als respectius clients. La innovació és que tot aquest procés de compra i marcatge es fa a la Xina, a Xangai, on la mà d’obra és molt més barata que aquí a Catalunya. Per tant, els costos de producció són menors, i això permet a l’empresa d’en Carol oferir els seus productes a un preu notablement més econòmic que els de la competència. El perjudici, el gran risc que corren. I és que amb la seva no presència a la fàbrica, qualsevol errada en el procés de marcatge o de producció implicaria la pèrdua econòmica de la comanda i potser també la del client. Per evitar que el projecte se’n vagi en orris, Carol té el suport de Vilajoana, Vicepresident segon del Congrés de Diputats i qui porta les relacions entre Espanya i Xina. Ell es va preocupar d’organitzar la trobada d’en Laporta amb el cònsul espanyol a la Xina i de buscar una persona de confiança per a que controlés l’estat de les comandes abans de sortir cap a Barcelona, quedant resolts els problemes de la producció i la logística, però no els econòmics. El capital de l’empresa (que és una Societat Civil) és ben limitat, i és per això que demanen als seus clients, abans que cap altra cosa, confiança extrema i una paga i senyal per tal de poder dur a terme la comanda.
Ara per ara els surten bé les coses. Ja tenen tres o quatre empreses lligades, pendents, és clar, de que la primera comanda tingui èxit.