dimecres, 25 d’abril de 2007

Diada de Sant.... del llibre i la rosa, vaja

Em llevo a les deu del matí, massa aviat per ser dilluns i no tenir feina per fer. Però és 23 d’abril, Diada de Sant Jordi. Un cop dutxat, vestit i esmorzat, penjo la senyera del balcó i l’estelada de la meva finestra i decideixo sortir a fer un tomb, a observar Olesa engalanada, com surt la gent a passejar i a comprar roses i/o llibres per regalar a la parella o familiars. Compro dues roses per la mare, una de meva i l’altra del pare, que no podrà comprar-ne cap. Els actes principals de la Diada es faran a la tarda però tot i així hi ha molta gent al carrer, com cada any. Marxo cap a la facultat. Tenia classe de tres a vuit de la tarda així que un any més no tindria temps de gaudir de la Diada a Barcelona, però aquest any la sort em somriu.

Em demanen una crònica sobre Sant Jordi, excusa perfecta per anar a passejar pel centre de Barcelona. Amb dues companyes sortim de la facultat cap a Plaça Catalunya, on hi havia instal·lada una carpa de TV3 des d’on feien diversos programes en directe. En arribar m’espanta la gran quantitat de gent que s’aplega a Plaça Catalunya i a la Rambla, i el gran nombre de paradetes de roses i llibres muntades per llibreries, diverses organitzacions (polítiques, culturals...) i també per moros i gitanes. Baixant per la Rambla paro atenció als diferents mostradors, i observo que hi ha molts llibres escrits en castellà. És cert que a simple vista en veus més en català, estratègies de venda suposo, però gairebé hi ha paritat entre els dos idiomes. Parem en un estand on una venedora em diu que “moltes editorials no publiquen en català, que no és rentable” i penso: no seria més rentable, doncs, publicar en anglès, que és l’idioma internacional? Sant Jordi és una festa catalana, però com d’altres festes s’ha convertit en un dia per gastar, per consumir, roses i llibres. Seguim avançant a empentes i rodolons i passem per davant dels estands de PSC, ERC i ICV... ni rastre de CiU, PP ni CPC. Ordres de presidència, d’alcaldia potser? En el d’ERC hi trobem en Carod-Rovira signant llibres, i més avall, a l’espai reservat per a les JERC, en Portabella, alcaldable per Barcelona. És curiós, pocs metres més avall, a l’altra banda de la Rambla, l’estand de la CAJEI, coordinadora enfrontada a les JERC. La presència de gent disminueix a mesura que ens acostem a Colom, i girem pel carrer Ferran cap a la Plaça Sant Jaume, plena a vessar i on hi trobem l’actor Joan Carreras llegint la llegenda de Sant Jordi per a un munt de gent encuriosida, perduda, que l’escolta.

Es feia tard i no volia perdre l’últim bus cap a Olesa. De camí a la parada, ensopego amb la marxa "300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència", convocada ahir per organitzacions de l'Esquerra Independentista a Barcelona en motiu dels 300 anys de la Batalla d'Almansa. Hi trobo un company de classe, m’hi afegeixo. Sort que ens hi estem un minut i marxem cap al bus, perquè va acabar amb tres detinguts i un munt d’identificats un cop dissolta la marxa.

Ja a casa reflexiono, recordo allò que més m’ha cridat l’atenció de la Diada de Sant Jordi barcelonina: la repressió, la propaganda política, moros i gitanes fent caixa amb les roses, turistes que no entenen res de res... Arriba la mare de treballar, li dono la rosa i de tot cor li desitjo que acabi de passar una bona Diada de Sant Jordi.