dimecres, 28 de febrer del 2007

Notícia.com

Espanyol i Livorno disputaven la tornada dels setzens de final de la copa de la UEFA, que va acabar 2-0 a favor dels locals

Batalla campal a Montjuïc entre les aficions de l'Espanyol i el Livorno

Els italians, que duien banderes estelades, van provocar les 'Brigadas Blanquiazules' cridant 'Visca Catalunya!'

Els Mossos d'Esquadra detenen 40 individus



En el partit de tornada dels setzens de final de la copa de la UEFA, l’estadi Lluís Companys no presentava gaire bona entrada i les graderies estaven gairebé buides, tret de la zona on estaven ubicats els aproximadament dos mil seguidors de l’A.S.Livorno, amb un gran nombre d’aficionats radicals d’ideologia comunista, que no van parar de cantar en el prolegomen del partit. Entre ells es trobaven trenta-cinc Boixos Nois convidats pels italians. Si hi havia una altra zona de l’estadi on la graderia estava bastant plena, aquesta era la corva de les Brigadas Blanquiazules, aficionats radicals de l’Espanyol d’ideologia feixista.
Durant la primera part del partit tant les Brigadas com els italians animaven els seus equips, sense incidents, però a la segona part va canviar la cosa. Ja amb el dos a zero al marcador, els aficionats del Livorno feien esforços per esperonar els seus jugadors per tal de remuntar l’eliminatòria, però cap al final del match el marcador seguia amb el mateix resultat i va ser aleshores que els italians i alguns Boixos van desplegar banderes estelades, bandera de l’independentisme català, amb la intenció de provocar els Brigadas Blanquiazules. Les estelades anaven acompanyades dels crits de ‘Visca Catalunya!’ i també de banderes comunistes, representatives dels tiffosi del Livorno. La resposta local no va trigar a escenificar-se, i els Brigadas van desplegar les ja famoses banderes espanyoles amb l’esvàstica i també amb l’àliga franquista, banderes que despleguen a la majoria de partits i sobretot en els derbis comptals, i també van respondre els càntics italians amb crits de ‘Polaco quien no vote’ o ‘Puta Catalunya’.
Un cop finalitzat el partit, la gent va anar sortint de l’estadi, contents per la victòria, però els aficionats italians, com passa en tot partit de competició europea, van haver d’esperar uns minuts per abandonar les seves localitats sota la protecció dels pocs Mossos d’Esquadra presents a l’estadi. I ja a fora els italians es van trobar amb les Brigadas al complert esperant-los. La batalla campal ja era inevitable, i els pocs efectius dels Mossos no podien fer res més que demanar reforços. La baralla va ser considerable, ja que més d’un radical espanyolista portava bats de beisbol i barres de ferro. Els italians, tot i així, no es van quedar curts a l’hora d’estomacar els contraris.
La ràpida arribada dels reforços va permetre als Mossos fer-se ràpidament amb el control de la situació mitjançant la utilització de pistoles amb boles de goma i també de gas lacrimògen. Afortunadament no hi va haver víctimes mortals, però sí una vintena de ferits lleus, i, el més important, un total de quaranta individus detinguts que van ser duts a diferents comissaries de la ciutat comptal.

divendres, 23 de febrer del 2007

Investigació i recerca documental sobre Companys

Avantítol: Enric Vila treu a la llum el 'President No Màrtir' en el llibre Lluís Companys: la veritat no necessita màrtirs
Subtítol:
No ens hem de creure els mites sense conèixer prèviament la història


Escriure un llibre no és cosa fàcil. Així com existeixen professions on amb l’experiència s’agafa un cert automatisme que permet fer les coses fàcils, pels escriptors fer un llibre no és com fer xurros o fer la teva tasca en una cadena de muntatge. És cert que es pot millorar l’escriptura amb la pràctica però cada llibre és diferent. Partint d’aquest principi, doncs, quan l’escriptor, periodista o qualsevol que es dediqui a narrar, explicar o inventar fets dirigits a la opinió pública, ha de començar a escriure s’ha d’afrontar a la temuda ‘pàgina en blanc’. De fet, a mi m’ha passat abans d’escriure això que esteu llegint.
El cas d’Enric Vila, historiador i periodista, i del seu llibre Lluís Companys: la veritat no necessita màrtirs, és diferent. No només s’afronta a la pàgina en blanc, també s’ha de fer un treball previ molt important, una investigació i una recerca documental per tal de parlar de fets reals, i no de suposicions. És la base del periodista però també de tot bon historiador. Si no fos així, si no es fes aquesta recerca, els lectors serien enganyats i conduits a pensar un reguitzell de fets, dates i consideracions falses. Així doncs, a en Enric Vila li donaré un vot de confiança i pensaré que ha escrit una biografia històrica, no personal. Per començar, és bon senyal que ell mateix reconegui que trenca el mite i busca la veritat del 'personatge Companys'. Des de l’esquerra ideològica, també política, el més fàcil seria rebutjar aquesta proposta biogràfica i titllar-la de ser de dretes, de voler malinterpretar la història de Catalunya o de fins i tot, de ser un arma contra el Tripartit. Com deia, això seria el més fàcil però no el més correcte. Havent llegit l’epíleg del mateix Vila, i també petits fragments del llibre, m’atreveixo a dir, i no tinc cap por a dir-ho, que tenia la imatge mitificada d’en Companys, la que ens han venut fins ara, i que no era del tot correcta. I amb això no canvio de bàndol, tan sols enriqueixo els meus coneixements per després poder opinar, si fos el cas, sobre un dels nostres presidents i un episodi més de la nostra història com a país.
Abans esmentava la opinió pública. Doncs bé, aquest llibre ha causat diferents opinions en ella, defensors contra detractors. Com qualsevol altre escrit que revisi la història, no ha estat indiferent per a la societat i sobretot pels mitjans de comunicació, no ha estat cap excepció.

5titulars.com

Informació important: les notícies aquí escrites són versemblants però totalment inventades.

Notícia 1 ::

Títol: Oleguer Presas alça el puny i la falç a Barcelona
Avantítol: El jugador blaugrana, catalanista i independentista, es cansa de les conspiracions en contra seva
Subtítol 1: Es rebel·la, juntament amb un col·lectiu independentista i el suport d'ERC i d'ICV, traient les banderes espanyoles dels Palaus de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona
Subtítol 2: Els Mossos d'Esquadra desobeeixen ordres de Presidència i no aturen ni arresten cap dels revoltats

Notícia 2 ::

Títol: Josep-Lluís Carod-Rovira, Vicepresident de la Generalitat, es nega a pujar a un vehicle amb bandera espanyola
Avantítol: El Vicepresident es troba de viatge oficial a l'Índia per presentar el diccionari Català-Sànscrit
Subtítol 1: En veure la bandera va exigir el canvi de l'espanyola per la senyera i, davant la impossibilitat de fer el canvi, va decidir anar a peu
Subtítol 2: José Montilla, President de la Generalitat, veu com s'esvaeix la tranquil·litat en el Govern d'Entesa

Notícia 3 ::

Títol:
Els Mossos enxampen un jove conduint a 150km/h per Barcelona
Avantítol: Primera vegada que es treu el carnet de conduir d'immediat per múltiples infraccions a l'avgda. Diagonal
Subtítol 1:
Li retiren el carnet per excés de velocitat, fumar marihuana i parlar pel telèfon mòbil
Subtítol 2: El jove assegura que l'únic que feia era eixugar el cotxe després d'haver-lo rentat

Notícia 4 ::

Títol: Un home mor per empatx de botifarra
Avantítol: El fet succeeix en el transcurs del Primer Concurs de Menjar Botifarra de Sort
Subtítol 1: L'home, de cinquanta anys, es va empassar onze botifarres de 30cm. en mitja hora
Subtítol 2: Després de recollir el premi, la víctima va patir un atac de cor que va acabar amb la seva vida a l'instant.

Notícia 5 ::

Títol: Baralla campal a Montjuïc entre les aficions de l'Espanyol i el Livorno
Avantítol: Espanyol i Livorno disputaven el partit de tornada dels setzens de final de la copa de la UEFA, que va acabar 2-0 a favor dels locals
Subtítol 1: Els italians, que duien banderes estelades, van provocar les 'Brigadas Blanquiazules' cridant 'Visca Catalunya!'
Subtítol 2: Els Mossos es van fer de seguida amb el control de la situació i van detenir 40 individus





divendres, 16 de febrer del 2007

Sostres, Kapuscinski i Lippmann; inspiració o rebuig?

Primera classe de seminari. Segon quadrimestre de segon curs de Periodisme. Com passa sempre en les primeres classes de seminari, em trobo com en un thriller, no hi falta el suspens i, com no, l’acció.
Suspens per saber com encaixaré amb els nous companys, que ja sé qui són i per tant a qui suporto i a qui no però, tot i així, no sé com quedarà el grup. Però el clímax del meu thriller, pel que fa si més no al suspens, és quan veus la cara del tutor. Hi ha qui diu que les primeres impressions mai són bones, però jo crec que són constructives: o bé reforces aquesta primera impressió o bé la desfàs, però mai l’oblides. Doncs bé, la meva primera impressió va ser coherent amb la visió de la fotografia al Blink. Tutor jove, “idees joves” vaig pensar, i en quan va començar a parlar se’m va confirmar aquesta idea. Bé, com he dit abans ara toca construir la imatge definitiva del meu tutor, partint de què em sembla dinàmic, directe, un pel nerviós i convergent. Potser m’equivoco, però a part de la fotografia també vaig buscar la biografia i hi vaig trobar la connexió amb en Salvador Sostres, periodista i escriptor de llibres dels quals em vaig fixar en “Sóc Convergent: i què?”. Passo ja a l’acció, a la classe. Ens va parlar d’en Sostres, confirmant la seva relació, però també ens va parlar d’en Ryszard Kapuscinski, considerat el rei dels periodistes, i d’en Walter Lippmann. Els seus referents. Serà qüestió d’aprofundir en ells i, com va dir el tutor, agafar-ne les coses bones o, en cas que siguin dolentes, trobar-ne de millors abans de criticar-les. En tot cas, la pregunta que em faig és: seràn idols o bé hi haurà un cert rebuig? El temps i la pràctica diran.