"La primera cosa que ha de hacer el escritor es hacerse inteligible”“Fumo para buscar adjetivos”
“Toda la riqueza de este país (Catalunya) empezó con el proteccionismo”
“En el Mediterráneo se ha inventado todo”
“Cuando se da el poder a los virtuosos uno se muere de hambre”
“De todo esto quite usted lo que quiera (en referència al que havia dit)”
“Vivimos en un medio de dialéctica total”
“Rusia no es más que una tendencia a que los ricos sean pobres y los pobres sean ricos”
“Soy el único periodista español que ha seguido la marcha sobre Roma”
“Yo no sé nada. ¿No lo ve usted hombre?”
“Para mí las deducciones son inútiles. Los hombres no son nada claros”
“Yo no tengo ningún miedo a nada ni a nadie”
“La mujer es el ser antiromántico por excelencia”
“No he escrito ni una sola frase que no haya pensado antes”
Acaba la careta del programa i apareix en un pla mig curt el presentador, Joaquín Soler Serrano, assegut en una cadira i amb el braç dret recolzat a la taula, sobre la qual trobem un got i el seu guió. En un to distès, movent la mà per acompanyar el seu discurs, dóna la benvinguda al públic i introdueix el convidat. Abans que en digui el nom, però, com si no necessités presentació, apareix a la pantalla, d’esquenes, el cap d’en Josep Pla. Soler Serrano el presenta com a un del gegants de les lletres catalanes i espanyoles, i mentre diu això, Pla nega amb la mà tot el que diu Serrano, inconscient de que surt en pantalla. El realitzador enfoca ja en Pla, en un primer pla curt, i trobem un home vell, amb una cigarreta apagada a la boca i amb els ulls tancats, obrint i tancant els llavis repetidament, que recorda a un avi de poble. Encara no ha parlat, però ho diu tot amb les expressions de la cara: es mostra serè, segur i tranquil de ser allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada