dimarts, 3 de juliol de 2007

La Televisió del Futur (TVF)

El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern espanyol ha posat data final per a l’emissió de televisió per senyal analògica. A partir del quatre d’abril de 2010, a Espanya només es podrà emetre en digital i entrarem en l’era de la TDT (Televisió Digital Terrestre), coneguda per tots però que encara és un gran misteri.

És coneguda perquè l’Estat s’ha preocupat de difondre la seva arribada mitjançant un munt d’anuncis publicitaris. És coneguda per tot el que s’ha parlat d’ella: innovació, canvi de senyal o interactivitat, entre d’altres. Però, realment la població catalana té clar què és la TDT? Sap com afectarà la seva implantació a la seva manera de mirar la televisió? Crec que no, i tinc diverses raons. La primera, el meu cas, jo mateix. Sóc estudiant de ciències de la comunicació, interessat a més en les noves tecnologies, i per tant hauria d’estar al cas del que és la TDT, i no és així. No he après ni comprès que era la televisió digital fins a l’assistència al curs ‘Noves tecnologies i periodisme: de Lou Grant a Mister Spock’. Ara sé què és la TDT, però també sé que no serà l’única televisió del futur.

Abans de dir quina o quines seran les televisions del futur, explicaré alguns conceptes molt bàsics que ajudaran a entendre millor el text. La televisió del present, la que tots tenim a casa, ens arriba amb senyal analògica, és a dir, el sistema tradicional de televisió que utilitza ones magnètiques per transmetre i mostrar imatges i sons. D’aquest model passarem al digital, és a dir, una transmissió digital o numèrica, on es poden aplicar processos de compressió i correcció d’errors que permetran veure un major nombre de canals, amb una millor qualitat d’imatge i de so. A més, com ja he dit abans, permetrà un cert grau d’interactivitat. Però, per gaudir de tot això, serà necessari disposar d’un aparell sintonitzador que permetrà utilitzar els serveis de la televisió digital, tant la terrestre com les altres plataformes de televisió digital, com són el cable, el satèl·lit o la xarxa ADSL.

Ara que ja sabem què és la televisió analògica i que hi ha diferents plataformes de televisió digital, passaré a dir quina considero que serà la televisió del futur. Sembla clar que un cop es deixi d’emetre en analògic la majoria de la població sintonitzarà en digital terrestre, ja que sinó no veuran la televisió. Per tant, la TDT té un mercat assegurat. Però, que passarà amb els joves? És una incògnita. Aquest sector reduït d’audiència esta molt acostumat a les Noves Tecnologies, es podria dir fins i tot que van néixer del bracet, i està per veure si no triaran abans la IPTV (Internet Protocol TV), és a dir, televisió a la carta i per Internet. Mitjançant uns Podcasts ens arribaran els programes de TV que haguem triat prèviament, i els podrem veure quan ens vingui de gust, sense horaris ni prime time, i doncs, sense publicitat. A l’emetre per Internet, la interactivitat està assegurada, i el feedback entre emissor i receptor és un dels punts forts.

Així doncs, no està clar quina serà la televisió del futur, el temps dirà. El que queda clar, però, és que hi haurà un gran ventall de possibilitats i serà cada usuari qui es farà la seva televisió, ja sigui triant la TDT o fent-se el seu propi canal am l’IPTV.