divendres, 16 de febrer de 2007

Sostres, Kapuscinski i Lippmann; inspiració o rebuig?

Primera classe de seminari. Segon quadrimestre de segon curs de Periodisme. Com passa sempre en les primeres classes de seminari, em trobo com en un thriller, no hi falta el suspens i, com no, l’acció.
Suspens per saber com encaixaré amb els nous companys, que ja sé qui són i per tant a qui suporto i a qui no però, tot i així, no sé com quedarà el grup. Però el clímax del meu thriller, pel que fa si més no al suspens, és quan veus la cara del tutor. Hi ha qui diu que les primeres impressions mai són bones, però jo crec que són constructives: o bé reforces aquesta primera impressió o bé la desfàs, però mai l’oblides. Doncs bé, la meva primera impressió va ser coherent amb la visió de la fotografia al Blink. Tutor jove, “idees joves” vaig pensar, i en quan va començar a parlar se’m va confirmar aquesta idea. Bé, com he dit abans ara toca construir la imatge definitiva del meu tutor, partint de què em sembla dinàmic, directe, un pel nerviós i convergent. Potser m’equivoco, però a part de la fotografia també vaig buscar la biografia i hi vaig trobar la connexió amb en Salvador Sostres, periodista i escriptor de llibres dels quals em vaig fixar en “Sóc Convergent: i què?”. Passo ja a l’acció, a la classe. Ens va parlar d’en Sostres, confirmant la seva relació, però també ens va parlar d’en Ryszard Kapuscinski, considerat el rei dels periodistes, i d’en Walter Lippmann. Els seus referents. Serà qüestió d’aprofundir en ells i, com va dir el tutor, agafar-ne les coses bones o, en cas que siguin dolentes, trobar-ne de millors abans de criticar-les. En tot cas, la pregunta que em faig és: seràn idols o bé hi haurà un cert rebuig? El temps i la pràctica diran.