Mor Josep Mª Huertas Clavería, degà del Col•legi de Periodistes de Catalunya

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Mª Huertas Clavería, va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona a les dues de la matinada de diumenge dia 4 de març, víctima d’un infart cerebral. Nascut a Barcelona el 24 de novembre del 1939 a la Barcelona de la postguerra, tenia 67 anys. Estava casat amb la jutgessa Araceli Aiguaviva i tenia un únic fill, Guillem. Malgrat estar convalescent d’una recent intervenció quirúrgica, encara va tenir temps de presidir el passat dimarts la darrera sessió ordinària de la Junta de Govern de l’entitat i d’entregar dijous un reportatge pel diari La Vanguardia.

La mort de Huertas ha causat un profund impacte en el món del periodisme i també el de la política. El president de la Generalitat, José Montilla, va destacar que Huertas havia estat "un periodista compromès amb el seu país, que va lluitar per la recuperació de les llibertats i la democràcia". Montilla i Joan Saura van coincidir al tanatori amb l’expresident Jordi Pujol, que va destacar al donar el condol a la família "l’objectivitat, serietat i honestedat" de Huertas. Al funeral celebrat a la parròquia de Santa Maria del Taulat al Poblenou hi van assistir, entre d’altres, el president del Parlament, Ernest Benach, i els consellers Ernest Maragall i Francesc Baltasar. La classe periodística va estar representada per Carles Sentís, Josep Pernau o Josep Maria Espinàs entre d’altres, així com pels directors dels principals diaris catalans.

Fill del també periodista José María Huertas Ventosa, va superar les dificultats econòmiques que el van afectar a ell i a la seva mare. Va estudiar al Col·legi de Sant Miquel, va ser militant de les Joventuts d'Acció Catòlica i va començar a escriure a la revista Signo. Des del 1963 va seguir els cursos de l'Escola de Periodisme. Va treballar a El Correo Catalán, Tele/eXprés,Diari de Barcelona i a El Periódico de Catalunya. Actualment, ja jubilat, col·laborava a La Vanguardia i a l’Avui. També va formar part del gabinet de premsa de la Diputació de Barcelona, va ser membre fundador del Grup Democràtic de Periodistes i va ocupar càrrecs directius als diaris en què va treballar. L’especialitat de Huertas, però, va ser la informació sobre els barris de Barcelona, sobre els quals va escriure diversos llibres amb Jaume Fabre.

El juny de l’any 1975 va protagonitzar un dels episodis més importants de la història periodística en defensa de la llibertat d’expressió. Tal com va recordar la sèrie de Televisió de Catalunya Dies de transició en el capítol El 'cas Huertas' i la llibertat d’expressió, el periodista va publicar al Tele-exprés un article en què apuntava que alguns dels meublés de Barcelona els regentaven vídues de militars, i això, sumat al fet de l’aparició del seu nom a l’agenda de l’etarra Wilson, detingut a l’Operación Lobo, va provocar un terrabastall a les forces armades franquistes, i com a resultat, Huertas Clavería va ser sotmès a un consell de guerra i va haver de passar nou mesos a la presó Model. Com a resposta al seu empresonament, hi va haver una vaga de diaris i la nit en què va sortir de la presó va ser rebut per una gran representació del periodisme progressista. Huertas va veure reconeguts els seus mèrits democràtics amb una Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona.